Introducció
Acabat ja el mes d'Agost i després d'haver fet un parell de proves crec que l'hora de recopilar aquestes experiències que han estat més que positives tant pel patró de la barca, com per les persones que han tingut l'oportunitat de participar i per a mi, un petit mariner que ha intentat organitzar l'activitat de la millor manera que ha pogut.
Com ja sabem, l'activitat consistia a acompanyar al patró, en Ricardo; i el mariner, jo mateix; durant un matí de pesca per així poder conèixer la vertadera vida d'un pescador i veure el procés que segueix el peix fins que arriba als clients.
Donada la falta de publicitat, els primers a provar aquesta activitat van ser familiars i amics. Com que pel mes de juliol treballo com a voluntari en un casal de gent jove, aquestes proves es van realitzar el mes d'Agost.
L’activitat
L'activitat comença a les tres de la matinada, hora en la qual recollim a la persona que anava a participar i baixem al port. Allà ens espera el patró, que després de desamarrar posa rumb al lloc de feina, que normalment és la zona de Cala Morell i Algaiarens. El trajecte dura una hora i un poc més, temps en el qual s’expliquen quatre coses bàsiques com normes dins el vaixell, regles de seguretat, etc. i es resolen els possibles dubtes que es puguin tenir. Són aproximadament les cinc de la matinada quan el patró i el mariner es posen a la feina. El primer que es fa és tirar les xerxes de pesca al mar, fet que rep el nom de “calar”. Durant aquest acte es recomana a la persona que es mantingui allunyada de la zona de treball, ja que es podria enganxar a la xarxa i provocar un greu problema. La barca està equipada d’una gran cabina, lloc ideal per poder veure com es llencen les xarxes i a la vegada abrigar-se del fred que fa per la matinada. A les sis, una volta “calades” totes les xarxes, es procedeix a treure les que havien estat tirades el dia anterior. Recollir les xarxes és l’ acte més espectacular per excel·lència dins una barca de pesca, ja que és una barreja d’intriga per veure el que vindrà i de feina per part del patró que estira les xarxes i del mariner que pica les pedres que venen amb les xarxes. A més, un dels avantatges de ser enmig del mar a les sis del matí, és poder gaudir de l’espectacle de veure sortir el sol. Durant la recollida de xarxes, el turista pot moure’s per tot el vaixell, ja que no hi ha perill de res i així pot gaudir de veure com es pesca de veritat. La resta de matí, consisteix a anar alternant “calar” i treure fins que ja no queden més xarxes. Després només queda fer net la barca, preparar el peix dins les caixes corresponents i deixar-ho tot preparat per què quan arribem al port només sigui descarregar i dur-ho tot a vendre. L’hora d’arribada al port és la una del migdia aproximadament, és a dir, unes 10 hores enmig de la mar en les quals es descobreix, es gaudeix i s’aprèn molt més del que ens pensem. Quan hem arribat a port se sol oferir una captura a la persona que ens ha acompanyat, ja que a més de veure com pesquem pugui degustar el peix. Després ens acomiadem i fins a un altre.
Les experiències
La prova s'ha realitzat amb cinc persones d'edats diferents i en tots els casos ha resultat un èxit.
1-El primer a provar-ho va ser un familiar meu, doctor català, que es va llevar a les dues de la matinada per tal de venir. Ja havia anat amb barca abans i no hi havia perill de mareig, ja que a més, el mar estava molt calmat, cosa que fa gaudir més de l'activitat alhora que facilita el treball als pescadors. Va ser un dia per recordar, ja que tot va sortir perfecte, la primera prova s'havia desenvolupat sense cap problema i les captures havien estat força nombroses, tothom va quedar content.
2-El següent en venir va ser un jove, treballador d'una revenderia i amic del patró, el qual feia molt de temps que demanava per venir. Tenia experiència enmig del mar i va ajudar amb tot el que va poder. Una vegada més, tot va sortir com havia de sortir i tothom va quedar content.
3-El tercer en venir va ser un company de classe, amb el qual coincidiré també a la universitat, ja que anem a estudiar el mateix. Li agrada molt el mar i va venir molt entusiasmat. Com era d'esperar, tot va sortir de la millor manera que podia sortir i tots vam quedar amb ganes de repetir.
4-Els darrers en venir van ser uns germans, noi i noia, fills d'un notari i amic dels meus pares. Els dos jovenets, de 15 i 16 anys, ja havien sortit amb barca altres vegades i tampoc hi va haver cap problema. L'únic a tenir en compte és que amb l'edat i no acostumats a llevar-se tan prest, van tenir molta son i van dormir una llarga estona dins la cabina mentre el mariner i el patró treballàvem. Van quedar impactats per la duresa de la feina i amb ganes de repetir.
Conclusió
Una vegada fetes totes les explicacions, em sembla que és l'hora de fer una valoració final.
Abans de realitzar cap valoració m'agradaria deixar clar que cap persona que ha participat en aquestes proves ha pagat res, al contrari, inclús se li ha ofert peix per degustar-lo i tot de forma gratuïta. A més, tot el procés de proves s'ha realitzat de forma legal, ja que la barca compta amb unes assegurances de ''turista’´ les quals donen la possibilitat de portar gent a bord sempre i quan venguin a mirar.
Realitzar aquestes proves ha estat, per jo, una experiència força positiva, ja que m'ha fet donar-men compte de què no és tan fàcil el món del turisme, ja que porta darrere una feina important d'organització. Sense aquesta feina d'organització res seria possible i la llista de clients estaria buida. En realitat molta d'aquesta feina d'organització ja la fas un dia normal de pesca, però amb el fet de posar un turista dins la barca és com un plus, ja que has d'estar pendent de què no li passi res i es senti el més còmode possible, sigui oferint-li aigua o intentant muntar un seient amb neveres per tal que pugui seure.
Per altra banda, és d'agrair tota la part de comprensió i ajuda que ha fet el patró de la barca. Comprensió perquè ha sabut entendre que estava realitzant un projecte i que si en algun moment l'he deixat d'ajudat per fer fotos o explicar-li cosa al turista no li ha suposat cap problema. I ajuda per què també s'ha preocupat de què tot sortís de la millor manera. No sé si algun dia ho arribarà a llegir però si ho fa, m'agradaria deixar escrit “Gràcies Ricardo”
Finalment, només em queden respondre la pregunta “que serà d'això en un futur?”
És una qüestió mala de contestar, ja que de moment parteixo a estudiar a Barcelona i el projecte queda abandonat. Des d'un primer moment, el projecte ja anava encaminat als estius i crec que de moment quedarà així, ja que a l'hivern se surt molt poc a pescar i hi hauria poca gent interessada. És a dir, el pròxim estiu, en tornar d'estudiar tornaré a reaprendre el projecte, publicitar-lo una mica més i tornar a provar. A més, el que he fet jo, ha estat una simple prova pilot, hauria d'esperar que s'acceptessin les bases que regulen totes aquestes activitats per poder arribar a crear una empresa que es dediqués a això.
De cara al futur, m'agradaria estudiar la possibilitat d'arribar a un acord amb el restaurant de Cala Morell de manera que es pogués realitzar la mateixa activitat però aprofitar la seva perfecta localització per complementar l'activitat.
Per acabar ja del tot, deixaré els enllaços d'uns quants vídeos gravats per mi mateix per mostrar que el temps enmig del mar pot canviar en qualsevol moment i que s'ha de treballar igual.
Investigació
L'altra part del projecte, a la que he d'admetre que he donat menys importància, ja que era més senzilla, consistia a trobar el mètode de pesca, d’entre els tres utilitzats a Menorca (la pesca d’arrossegament, el palangre i el tremall) que compleixi millor la característica següent: el sistema de pesca més rendible, i a la vegada menys perjudicial per l’ecosistema marí.
La
pesca d’arrossegament és un mètode que es fa arrossegant una
xarxa de pesca a través del fons del mar. Aquest sistema atrapa
exemplars com l’anxova, la tonyina, bacallà, calamars, gambes i
peixos de roca. L’arrossegament ha estat implicat en el declivi
d’una gran varietat d’espècies de peixos i d’altres animals
marins com els corals. Segons els països està limitada, però no
pas prohibida globalment.
El
palangre és un tipus de pesca artesanal que bàsicament consisteix
en un fil que es manté fondejat i que porta penjats altres fils més
prims i curts armats d'un ham cadascun, de manera que cada peix es
pesca "individualment" a cadascun d'aquests hams Els peixos
pescats amb palangre en general són considerats d'alta qualitat
(anfossos, déntols, pagres i congres).
El
tremall és l’art de pesca més popular a les nostres costes.
Consisteix amb una xarxa que és llança al mar i mitjançant la
utilització de suros i ploms, queda col·locada com si d'una barrera
es tractés, i així, els peixos queden agafats al tremall. Les
espècies que es capturen són molt diverses, però a la vegada que
extreus peix, també surten algues, i roques; el qual és perjudicial
per l’ecosistema marí.
Si
parlem del mètode que perjudica menys al mar, el palangre ocupa
aquest paper mentre que l’arrossegament i el tremall queden enrere.
Però si mirem l’art de pesca més rendible econòmicament, aquí
és el palangre el que queda enrere; i les altres dues ocupen el
primer lloc.
Després de recollir diverses dades de la confraria de pescadors de Ciutadella i fer un balanç, s'ha confirmat que l' arrossegament es el que perjudica més el mar i que el palangre és el menys rendible. D'aquesta manera, el que compleix un equilibri més o menys perfecte, ha sigut, és i serà durant bastants d'anys si no canvia, el tremall; que és el mètode que utilitzem a la nostra barca.
Aqui un petit vídeo desempescant el peix que acabava de ser capturat amb les xerxes:
Per qualsevol qüestió, suggeriment o simplement perquè us fa ganes provar-ho el pròxim estiu, no dubteu amb escriure a jsanglada@gmail.com
Moltíssimes gràcies!
Moltíssimes gràcies!
